21 de jul. 2011

LAURA


Ets la pau en la batalla,
la pedra preciosa
polida pels onatges
del mar i l’aigua dolça.

En un instant sabries
retrobar les dreceres
i els perduts universos
més enllà de la terra.

Els teus ulls tot ho diuen:
somrius amb la mirada
i calles quan s’entela
l’horitzó d’enyorança.

L'espurneig d'un cometa
és company de viatge.
Tens un déu impossible,
mirall de mel i plata.

L'ombra de la palmera
t'ha abraçat i al front portes
d'arreu la saviesa
i el llaurer que et corona.

Del lleó i l’harpia
hi ha un àngel que et guarda.
Ves, que per tu una flor
neix a l'arena, Laura!

(A la meva filla Laura -Intissar del Marroc- el dia que compleix 23 anys)

4 comentaris:

  1. Anònim21/7/11

    Gràcies, pare!

    ResponElimina
  2. Per molts anys i enhorabona als dos!

    ResponElimina
  3. Gràcies Núria. Estic d'enhorabona per la Laura per molts motius: per ella, pel possible, per la saviesa de l'impossible, per l'àngel, per l'atzar, pels estudis, per la fortalesa de caràcter...

    ResponElimina
  4. Gràcies pel poema, m'és possible llegir en imatges...

    ResponElimina