la pedra preciosa
polida pels onatges
del mar i l’aigua dolça.
En un instant sabries
retrobar les dreceres
i els perduts universos
més enllà de la terra.
Els teus ulls tot ho diuen:
somrius amb la mirada
i calles quan s’entela
l’horitzó d’enyorança.
L'espurneig d'un cometa
és company de viatge.
Tens un déu impossible,
mirall de mel i plata.
L'ombra de la palmera
t'ha abraçat i al front portes
d'arreu la saviesa
i el llaurer que et corona.
Del lleó i l’harpia
hi ha un àngel que et guarda.
Ves, que per tu una flor
neix a l'arena, Laura!
hi ha un àngel que et guarda.
Ves, que per tu una flor
neix a l'arena, Laura!
(A la meva filla Laura -Intissar del Marroc- el dia que compleix 23 anys)
Gràcies, pare!
ResponEliminaPer molts anys i enhorabona als dos!
ResponEliminaGràcies Núria. Estic d'enhorabona per la Laura per molts motius: per ella, pel possible, per la saviesa de l'impossible, per l'àngel, per l'atzar, pels estudis, per la fortalesa de caràcter...
ResponEliminaGràcies pel poema, m'és possible llegir en imatges...
ResponElimina