3 de jul. 2011

EL SOU DELS ALCALDES

El primer acord dels ajuntaments és l’assignació de sous i dietes dels alcaldes i membres del consistori. No ho trobo correcte. No perquè no hagin de cobrar, sinó perquè hom no hauria de poder-se atribuir un sou públic a sí mateix. Que ho fan els empresaris privats? Molt bé; són els seus diners. Els ajuntaments haurien de tenir aprovades les retribucions dels càrrecs electius en funció de diferents variables objectives: nombre d’habitants, pressupost, inversions, i gestió necessària, amb un mínim i un màxim com a factors de correcció. Això amb caràcter permanent i sense dependre de la resolució de l’alcalde de torn cada quatre anys.

Algú em dirà: és que hi ha alcaldes que són consellers comarcals o diputats, o tenen una altra dedicació, i això pot fer variar les retribucions. Doncs bé; aquestes situacions es poden preveure i, en alguns casos, potser no podrien ser alcaldes o no haurien de tenir sou. Els càrrecs haurien de ser més racionals, evitant la concentració i acumulació de poder, en què tothom sabria on estaria i coneixeria a priori l’abast de les possibilitats.

Hem de tenir present que formen part de l’administració pública i, com a tal, les retribucions haurien de poder ser objecte d’impugnació. I, si volen posar-se a l’alçada dels executius del sector privat, també com aquests haurien de ser responsables del compliment dels objectius i de la gestió dels recursos públics. No n’hi ha prou en plegar quan les coses van mal dades.

4 comentaris:

  1. Comparteixo plenament tot el què dius. De la política n'han fet un negoci i per això hi ha tanta mediocritat... Jo també penso com tu, un alcalde no s'hauria de poder autoassignar-se un sou, i també caldria planificar obejectius i resultats, i davant d'una acció nefasta poguer demanr danys i perjudicis... I que amb dues legislatures tinguin dret a cobrar vítaliciament i a mi em demanin 40 anys cotitzats, si això és justícia social que algú m'ho expliqui. També aniria bé que de tant en tant la política a més de pensar només amb el partit... es pensés amb el país... que de vegades sembla que siguin sords-muts.

    Des del far salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. Efectivament, Onatge: Pensar més en el país, però per desgràcia ja diuen que "la política no té entranyes".

    ResponSuprimeix
  3. Jan Pep Nin2/8/11

    Hola Albert,

    Feia força temps que no podia posar-me un ratet davant de l’ordinador per fer un seguiment dels blogs que més m’agraden. Darrerament vaig molt escopetejat amb aquest nou “projecte” en el que m’he embarcat.
    Només dir-te que en general estic d’acord amb que exposes, sobre tot en relació a que s’hauria de normativitzar el tema de les retribucions a càrrecs electes, tot i que no tinc gens clar si d’aquesta manera resultaria gaire més barat per la butxaca del ciutadà.
    En el que si que hi guanyaríem en tot cas és en que unilateralment alguns alcaldes i regidors i d’altres tipus de càrrecs públics no podrien autoadjudicar-se unes prevendes tan escandaloses i sense cap mena d’escrúpol.
    També voldria trencar una llança a favor d’alguns d’aquests “polítics” que han entès, potser en algun cas per la força, el problema i s’han adaptat, en aquest aspecte de les retribucions, als actuals temps de crisis que ens ha tocat viure.
    En tot cas la contenció de la despesa pública és un tema que dona per molt, per esmerçar-hi molt de temps i tinta.
    Una abraçada.

    Jan Pep

    ResponSuprimeix
  4. Als ajuntaments hi ha hagut màniga ample fins que els diners s'han acabat. Les reduccions de sou són forçades perquè no queda cap més remei. Aquesta cura del diner públic que ara sembla que arribi, de fet hi hauria d'haver estat present sempre. Actuar amb la diligència d'un bon pare de família que és com en dret es defineix la gestió cautelosa i rigorosa i en interès de la comunitat.

    Gràcies per visitar el bloc, Jan Pep.

    ResponSuprimeix