24 de set. 2010

ELS DEU MIL DE XENOFONT

Joan Margarit, en l’inici de les Festes de la Mercè de 2010, ha fet un pregó de format auster i de caràcter reivindicatiu, en què es planteja la validesa de la relació del país amb Espanya, i la creença en la unió –qualsevol que sigui la llengua- en una Catalunya en català. Les noves generacions, diu, conduiran les relacions per nous camins. En referir-se a si mateix, utilitza un to crepuscular: “des que vaig creuar els setanta anys, el passat ha començat a estendre’s cap endavant i a ocupar fins i tot el demà. Els carrers m’emparen des de dintre”.

La segona part del pregó és un recital d’alguns dels seus poemes, els més relacionats amb Barcelona i el seu paisatge urbà. S’hi senten olors de postguerra i de Barri “Xino”, i picades d'ullet a l’univers d’Espriu. Margarit també té temps per presentar un poema referit als manifestants de 10 de juliol, a qui els veu com si fossin les tropes gregues dels “Deu Mil” de Xenofont, abandonades pels seus cabdills. Contraposa els “Deu Mil” a l’actitud claudicant del poble català escenificada en La mort d’un viatjant, que simbolitza la desesperació i el fracàs personal.

Aparentment, la contraposició entre l’obra clàssica de Xenofont i la d’Arthur Miller no és massa diferent. Les dues tenen components tràgics. En l'una, el viatjant recorre al suïcidi com a fórmula de salvació; en l’altra, l’expedició grega queda isolada i perduda en terra hostil, sense guiatge: arribar a casa seria una gesta.

La diferència rau en què els “Deu Mil”, igual que els manifestants del “10 de juliol, renunciem al suïcidi del poble català i frisem per assolir la pàtria, orfes de guia. L’esforç ha de ser nostre si volem sortir del territori persa.

1 comentari:

  1. J. M. Laporta23/10/10

    M'ha semblat molt interesant el teu bloc. Tinc interès en seguir-lo d'ara en endevant. Et deixo el meu bloc, que escric des de 3.000 Km de Cat.: http://josepmarclaporta.blogspot.com/

    ResponElimina