Havent dinat, prenc un cafè i, per fer-li companyia, una copa de brandi; vaja, un conyac de tota la vida. Llegeixo el revers de l'etiqueta de l'ampolla de “Torres 5”. Està escrita en castellà i anglès. Em sobta, però, el nom del vinater que va iniciar la destil·lació l’any 1928: Juan Torres Casals. Tant en la versió castellana com en l'anglesa és anomenat “Juan”; no tinc opció per saber si en català hagués estat “Juan” o “Joan”. El català no té gens de presència a l'etiqueta; inclús l'adreça postal de l'embotellador, dedicada a qui fou empresari prohom, és "Miguel" Torres, 6. Arribo a sospitar que comercialment hi deu haver noms que no venen, que són provincians, com si diguéssim.
Em prenc el conyac més de pressa de l'habitual perquè em mena la curiositat, i entro a la pàgina web del productor, l'empresa familiar Torres, de Vilafranca del Penedès. Veig l'arbre genealògic on el destil·lador del brandi que acabo d'assaborir es diu “Joan”, tant en català, castellà i anglès. Celebro que en aquest mitjà li hagin respectat el nom, no així a l'etiqueta que em mira cara a cara a les sobretaules. I, en la racionalitat de la copa mesurada i ben entesa, penso que o bé és “Joan” sempre i a tota hora o, si decideixen traduir-lo com han fet en l'espanyol de l’ampolla per “Juan”, en l'anglès sigui “John”. Oi que no encaixa? Igualtat de tracte, mèrits i condicions!
