ENCARA QUE NO SIGUI VERITAT

                          A mon pare

ENCARA QUE NO SIGUI VERITAT
 
Els millors contes eren les històries
que el pare es feia revenir
a la memòria.
Fins que un dia em va dir:
«Què més puc explicar-te? Ja ho saps tot.»
Vaig ajudar-lo: «Explica’m coses,
encara que no siguin veritat.»
 
Mon pare va somriure
perquè només creia en certeses,
com qui sap que la terra
amarada de pluja s’endureix
si la trepitges,
i com qui mai no et parlaria
del prodigi d’algú que caminés
descalç damunt les aigües.
 
Jo vaig créixer de cop: hi ha un temps
en què els anys caben dins d’un dia.
Havia arribat l’hora
de guardar les paraules
tangibles i finites,
els fruits madurs del pare.
 
Ara que ja no hi és,
quan trepitjo en nom seu
la terra treballada, dic:
«Vine, pare, i tornem a asseure’ns,
encara que no sigui veritat.»