Amb la mirada
posada a l’infinit del sostre,
ella deixa escapar: Tu creus
que ens estimem encara?
Què hi faríem aquí,
junts ajaguts al llit, si no?,
el marit li respon, cap baix
contra els llençols.
Apagaren el
llum
i arribà el sexe amb el guió de sempre:
curt, callat i mecànic.
Després,
girats d’esquena,
seguint el lent rellotge de la nit,
pensen que el sexe
és una forma d’estimar imperfecta.
O alegre, de plorar.
