 |
| Dylan Thomas (1914-1953) |
Poetes
maleïts,
perfectament
indòcils.
Poetes
incompresos
amb
veu de soterrani.
Poetes
amb l’orgia
generosa
dels mots.
Poetes
de mirada
captiva
i melancòlica.
Poetes
que a la nit
us
arranqueu les crostes.
Poetes
que beveu
l’aigua
de l’escorpí.
Poetes
que assageu
la
vida a la batalla.
Poetes
que sou joves
en
joves calaveres.
Poetes
que éreu crit,
llegits
ara en silenci.
Poetes
que heu triat
el
moment per morir.
A
vosaltres, poetes,
per
sempre irredimibles
en
el llorer i l’estàtua,
us
permeto que amb tota contundència
i
sense pietat digueu de mi
quan
us busqui entre els versos:
«Mai
no seràs dels nostres.»
Perquè
sé que faig tard
a
l’impuls, al pecat i a la tragèdia,
ja
només puc llegir-vos
fent
mèrit de l’innoble art de perviure
dominant-vos
les tombes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada