No
tot és ascendent ni cíclic.
Un
dia veus que certes coses,
de per
si ben escasses,
es
fan irrepetibles,
que
tenen mal remei
perquè
siguin salvades.
Caldrà
que aprengui a suportar
l’enyorança
d’haver-nos
pres
i donat, ara sense tornada.
Renunciaré
al bram del mar
i a
les seves metàfores.
Adoptaré
les formes
contingudes
de l’aigua
d’abans
que arribi als llavis.
Aigua
per a la set d’uns llavis sols.
Definitivament,
aigua
suau, monacal.
Ja
tot és descendent conjunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada