21 de maig 2017

EL NEN QUE EM SALVA


  
I s’obrirà la porta.
Trencarà el meu silenci
un grinyol de frontisses
substituint paraules
que mai no vaig pronunciar.

Em retindreu la imatge
com de fulla marcida
de quan la branca es torça
i baixa a la substància
que libarà l’arrel.

No m’heu de recordar així.
Sapigueu que per dins
amb veu dòcil em crida,
i sobretot em salva,
el nen que porto encara.


2 comentaris:

  1. No l'hem d'oblidar mai, l'infant que som encara. Certament, és qui sovint ens salva...
    Bon poema, Albert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinguem-lo present sempre. El nen ens salva i alhora el salvem com un regal rebut dels pares.
      Gràcies pel comentari, Montse.

      Elimina