13 d’ag. 2014

POETA A LA PLATJA (HAIKUS I TANKES)












            I

Cada tempesta
omple el jardí de peixos
i el mar de pètals.

Vaixells naveguen
allunyats de rumb i àncora
pel blau celeste.

Les blanques veles,
com llençols que es despleguen
en terrats d’aigua.

Les teves llunes
em guien quan et banyes
tan cristal·lina.

Oh quin mestratge
el vaivé de les ones,
l’esclat d’escumes.

            II

Damunt la sorra
escric fràgils poemes
amb l’esperança
que una mirada els prengui
i salvi de l’onada.

Potser retornin
muntant la pell de nacre
del meu naufragi.
Hi ha qui recull petxines
quan moren els poetes.