TRANSCENDINT EVA

Jo vull collir la poma rebutjada per Eva,

de l’Eva que va perdre’s parint la rebel·lia

pels carrers laberíntics d’un diumenge del Gènesis.

Que en mossegar-la esclatin dos paisatges de sang

com llavis d’escenari o d’un sexe brostat.

Del desig se n’ha fet un planeta d’erugues

removent-se en orgies de seda, llet i cendra;

res més que un corc suspès per l’impúdic alè

dels qui beuen vinagre en l’òxid dels fanals.

Ja no vull collir el fruit; en tinc prou amb un arbre,

rigorosament nu de fullatge. Endur-me’l 

cap una immensa gorja de pous i de cavernes.  

A dins, granits i arestes, i un brancam on escalin

les ofegades ombres buscant tots els migdies.

Del fons que arribi l’eco d’ocells que mai volaren,

batent les ales noves de pèndols i paraigües.

Jo vull volar en bandada pel cel de les cigonyes

que imaginen la glòria perquè duen bocins

de Déu a la becada; mentre que Ell és la suma

d’altars, del verb, de llànties, la immolació

de flors cercant uns vans perfums d’eternitat.

Jo vull baixar a la terra, amb la boca petita

dels grills que s’ennueguen quan els banya la lluna;

ser l’esqueix de les plantes poblades de formigues,

l’adob i la llavor fecundant la pomera.

Encara que no hi sigui, que no retorni Eva.