No
he sentit cap argument que em faci desistir d’independitzar-me d’Espanya. Quan
escolto els unionistes, la seva prèdica és en sentit negatiu i tremendista: que
si la fractura social; que si hi haurà fronteres; que si sortirem de la Unió Europea;
que si Catalunya serà pobra i trista; que si la Constitució ho prohibeix; que si som tots espanyols des del diluvi universal...
No,
tot això no és cert. Qui vulgui convèncer-me dels avantatges de continuar essent espanyol, que doni les seves raons, no les de la por. Els raonaments hauran de ser de caire positiu: quin demà m'espera dins Espanya?, quin futur tindrà la pròpia Espanya? Els partidaris de la unió que facin un
exercici de pedagogia; el temor no dóna trempera ni l'home del sac convenç. Però en aquesta tasca persuasiva caldrà ser molt hàbil perquè ens facin oblidar el passat, als catalans, i fer-nos creure que
el futur serà diferent i millor. La història, l'assetjament d'allò que soni a català, les estadístiques i el prestigi
de l’estat juguen en contra seva.
Des del Partit Popular es diu
que “el cor d’Espanya té una part catalana”. Deu ser la mateixa part que volen espanyolitzar precisament per ésser discordant amb qui s’ha apropiat en exclusiva del concepte de nació i de la
titularitat de la sobirania, de qui s'ha fet amo del batec d'aquest cor. Ah, i quan ens vulguin convèncer dels avantatges de compartir Estat, no acceptarem “llimona” per “fruita dolça”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada