En vigílies de la transició nacional...
...Si jo sabés idiomes, informaria en totes les llengües la situació d'opressió fiscal i nacional de Catalunya. Cal que la comunitat internacional ens comprengui, esperi i ben rebi quan arribi la secessió.
...Si jo sabés idiomes, informaria en totes les llengües la situació d'opressió fiscal i nacional de Catalunya. Cal que la comunitat internacional ens comprengui, esperi i ben rebi quan arribi la secessió.
Si jo fos informàtic, prepararia el software perquè els catalans poguessin pagar a l'Agència Tributària de Catalunya, per possibilitar la insubmissió fiscal. La sobirania fiscal és la millor eina per controlar l'economia del dia després. Per què un pacte fiscal si podem tenir hisenda pròpia per via directa?
Si jo fos un líder, promouria la independència, amb un full de ruta de la transició, clar i català, sense haver de recórrer al diccionari per interpretar l'ideari.
Si jo fos polític, formaria una taula d'unitat nacional sobiranista i transversal. (Per què la CUP sempre va per lliure?)
Si jo fos estatista, formaria un Govern a l'ombra, amb estructures d'Estat. Al delegat del govern de Madrid l'anomenaria ambaixador.
Si jo fos legislador, formaria els ponents per a la redacció de la Constitució catalana i la legislació del nou Estat. La majoria de normes legals actuals són comunes a l'estat espanyol i, per exemple, la Llei d'expropiació forçosa és de 1954, signada per Franco.
Però com que no sóc ningú d’aquests, considero que molts podríem ajudar-los a fer-ho possible. És la feina post manifestació de l'Onze de Setembre. Quan les banderes descansin, començarà l'hora d'organitzar-nos per enfilar la transició nacional cap a l'Estat propi.
I la gent anònima i no tan anònima com tu, seguirem treballant per arribar a aconseguir-ho.
ResponEliminaEntre tots ho farem. Un dia serem els "distingits anònims".
ResponEliminaGràcies, Eugènia.
Felicitats!
ResponEliminaHe arribat al teu blog per que estava interessat en com es podia definir la diferència entre independentisme i sobiranisme, i he tingut la grata sorpresa de trobar-me amb una altre persona que veu i viu el procés cap a la independència molt semblant a com ho veig i visc jo. I crec que som molts catalans que pensem igual. Que volem fer les coses amb serenor, respecte, altruisme, il·lusió, en definitiva amb la raó que ens dona el saber-nos completament mereixedors dels nostres anels. Aquesta manera de fer és el que més ens diferencia del nostre contrincant, que un cop més farà l'impossible, utilitzant totes les males arts al seu abast, per continuar sotmetent-nos.
Josep