Venim dient alguns “tenim pressa”.
I no és una frase, és una necessitat. Si Espanya és rescatada, començarà la
intervenció en tot l’àmbit de les autonomies. El primer que es perdrà serà allò
que des de l’òptica del govern central sigui superflu o ja tingui una resposta o
alternativa a Madrid. Si som rescatats, haurem de dir adéu a determinades competències
transferides; adéu a la diversitat per anar a parar dins el sac general; adéu a la cultura diferent; adéu
a les polítiques d’immersió; adéu a la representació exterior; adéu a la
televisió pública catalana. Ah, i per suposat, adéu a la proposta d’un pacte
fiscal inviable en un Estat sense diners i intervingut per la Unió Europea.
Al seu torn, si Catalunya és
rescatada per Espanya, encara que l'Estat no ho sigui per Europa, podria passar quelcom
semblant, tal vegada amb menys impacte o ingerència, però amb més indignitat: el
motor d’Espanya, el país que suporta l’espoli fiscal, l’autonomia històrica, estaria
rebent l'extrema unció i dictant el testament “in articulo mortis”.
El Govern de la Generalitat està
badant. Ha de marcar, ja, pit i territori. Que s’oblidi del programa electoral
de CiU, absurd i inassolible. Les branques no li deixen veure un bosc que està
a punt de ser talat pels llenyataires de Madrid si abans no ho ha fet la troica.
Un article , que resumeix clarament la situació, un article que ens està donant un toc d'atenció, un article que ens adverteix, en fi, més clar!
ResponEliminaEstem tots esperant...sense fer res
ResponElimina