20 de maig 2011

PROJECCIÓ

Els nostres noms havíem
escrit en aquests murs. Recordes, Anna?
Tal vegada perquè al seu redós
hi vàrem fer l’amor,
que no sabérem veure la nuesa
dels maons defallint a cel obert.

Hem après a enyorar les abraçades
perdudes, i els records i les parets
amb els noms que no trobo.

Les tardes allargassen
les ombres que projecten
els finestrals. Tu i jo,
com en una pantalla del vell cinema mut,
reflectim siluetes sense veu.

(Publicat al bloc comparti_ments,
un maridatge entre art fotogràfic i literatura)

2 comentaris:

  1. Els nostres noms
    potser encara hi són...
    Allà hi tenim penyora,
    sí, ja ho sé, ha
    plogut molt, ja
    no som els mateixos,
    els murs tampoc...


    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Els murs són els mateixos, solament que més vells: han perdut allò que els embellia.

    ResponElimina