8 de maig 2011

ESCÒCIA I CATALUNYA

Escòcia podrà fer un referèndum per decidir si vol continuar unida a la Gran Bretanya, la qual cosa suposaria desfer l’Acta d’Unió que tenen ambdós regnes des de 1707. Quina diferència amb Madrid que mai no permetrà cap consulta per l'autodeterminació. Què es pot esperar de qui ja nega que Catalunya sigui una Nació?

Tot i tenir majoria absoluta al Parlament escocès, el partit d’Alex Salmond, l’Scottish National Party (SNP) sembla que no promourà la consulta fins passat l’equador de la legislatura, doncs abans vol assolir un increment de competències i el traspàs de tributs. Mentrestant, anirà adobant el terreny perquè la societat estigui majoritàriament convençuda de la secessió de Londres. Pensa que una cosa és la consciència identitària –que hi és- i l’altra l’aspiració nacional elevada a la màxima potència: l’Estat propi.

El SNP ho té més clar que Convergència. Salmond és un independentista declarat, sense embuts, i el seu partit ho porta a l'ADN. Això no passa a CiU, i no passarà mentre Unió actuï com una rèmora. Salmond, des de d’alt, promourà el canvi, el referèndum. A Catalunya, l’independentisme es promou bàsicament des de la societat civil que, dia a dia, empeny els partits a adoptar posicionaments més valents davant la situació de bloqueig i d’incomprensió catalanes.

El fracàs del pacte fiscal que reclama CiU ens durà al més que previsible col·lapse socioeconòmic. Llavors, per força, un altre gall haurà de cantar. Tal vegada en forma d’eleccions anticipades en què la independència estarà clarament escrita en el full de ruta. Fins que no arribi aquest moment, haurem d’anar xiulant per si l’ase vol beure.

2 comentaris:

  1. Sí, senyor!...A veure si el gall canta ben d'hora!

    Per cert...em va agradar el text que vas enviar a www.compartiments.com...Com és que no el penges al blog?...

    un petonàs!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Núria. Tens raó; ara mateix penjo els versos.

    ResponElimina