MIRRA PER A UN ALBAT
Tres mags, tres presents: or, encens i mirra.
Tot nuesa d'albat,
ha brotat un nadó allà on no tocava,
sense àngel de la guarda
i amb plàstics per mortalla.
La nit de Reis serà cruel aniversari
de compartir deixalles, ser runa, la troballa,
l'ànima indesitjada del Nadal més fugaç.
No té nom; ja ningú li posarà,
perquè serà cridat
una vegada i prou cap a les cendres.
Estimeu-lo uns moments, aquells que no ha tingut!
Esborreu-li el record d'un bressol d'immundícia!
I almenys deixeu-li mirra, mirra per pietat!
(Amb motiu de la notícia d'un nadó trobat a les escombraries, la vígilia de Reis)
La mirra l'hi has deixada, per pietat, en forma de poema. Compartit pel lector.
ResponEliminaDéu meu, ni tant sols un jaç de palla de pessebre!
Gràcies per les teves paraules. Plegats fem un petit homenatge als nadons ignorats.
ResponElimina