18 de set. 2010

URBANISME A LA CARTA

Urbanisme a la carta. Així ho considera el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan el planejament urbanístic municipal no té per finalitat servir amb objectivitat l’interès general sinó l’interès dels particulars. Aquesta recent sentència es refereix a la coneguda com illa Sandoz, a Barcelona, en què una modificació del pla general metropolità pretén donar cobertura legal a un excés d’edificabilitat, a una antiga il·legalitat, creant una ordenació específica i privilegiada per evitar-ne els efectes desfavorables.

Però aquest no és el cas més paradigmàtic d’urbanisme a la carta. N’hi ha més. N’és un exemple quan en la dècada dels setanta els promotors privats van suplantar els ajuntaments en el desplegament urbanístic, creant urbanitzacions del no-res, fins al punt de formar veritables nuclis de població sense ordenament, sentit o estratègia. Després solament calia incorporar-ho com a ‘fets consumats’ en el planejament general del municipi, és a dir, el planificador actuant de simple copista de la transformació operada. De manera vergonyant, s’ha fet “ciutat” sobre la base del descontrol i la negligència i, el pitjor de tot, sovint ocupant terrenys que mai no haguessin hagut de ser aptes per fer-s’hi assentaments urbans.

Un altre plat d’aquesta carta el trobem quan a través dels convenis urbanístics es modifica el planejament d’acord amb les aspiracions dels promotors. En múltiples ocasions la satisfacció municipal rau en col·laboracions addicionals que no són urbanístiques, sinó subvencions o aportacions a un ample ventall de necessitats municipals.

L’interès a satisfer ha de ser urbanístic; no es pot utilitzar l’urbanisme com a eina per obtenir contraprestacions diferents, ni créixer per créixer, ni créixer per on no correspondria si no existís el promotor en qüestió. En l’urbanisme a la carta mai no hi guanya el territori ni la ciutadania.

2 comentaris:

  1. És una realitat que en els temes urbanístics els ajuntaments han fet verdaderes barbaritats, més pensant en el interès propi que en el col•lectiu al que representen.
    Han permès edificar en llocs inadequats, geològicament parlant, però també sense mirar gaire el desgavell econòmic que representava per un poble tindre una munió de nuclis escampats sense ordre, això és un dels mals que patim a El Vendrell per posar-ne un exemple. D’altre banda també s’ha de dir que generalment els regidors representants de la cartera d’urbanisme, la majoria de vegades no en tenien ni idea d’urbanisme, la geopolítica territorial els hi és quelcom aliè, deixant-se aconsellar per veus que els podien decantar cap a decisions a favor d’uns o d’uns altres. Doncs bé aquest desgavell és la realitat que ens envolta, ha sigut la pràctica normal durant una recula d'anys, ara que no hi ha diners i a més les promotores estan en crisi, i els ciutadans estan cansats de tan abús veurem com es desenvolupara els propers anys.

    ResponElimina
  2. Glòria,

    Tens raó amb el que dius. El Vendrell és un exemple d'allò que no s'ha de fer. Durant molts anys hi ha hagut una dèria expansionista que encara hi seria si no fos per la crisi. I ja ho veus, a més expansió més dèficit.

    ResponElimina