Molt bé; m’alegro de l’honestedat de la seva exposició (no sé què dirà Unió, amb qui des d’ara poden formar “l’estranya parella”), però amb tot em sembla una fugida endavant. Dues legislatures és molt de temps en política, i el concert econòmic –la nineta dels seus ulls- a l’estil dels territoris forals pot ser una utopia tal com està la situació econòmica de l’estat i la necessitat de la solidaritat catalana que té Espanya.
Tinc molta por que amb aquesta mania convergent de voler “catalanitzar Espanya”, ara vulguin fer pedagogia a fi que Espanya comprengui els motius pels quals vol sortir-ne Catalunya, per després dir-nos, d’aquí a vuit anys, que la cosa no està prou madura. Desenganyem-nos: d’aquí a dues legislatures Espanya haurà reforçat les seves estratègies, haurà radicalitzat el seu discurs, perquè no puguem avançar cap a estructures d’Estat propi, com diu el Sr. Puig. I un últim retret al Sr. Puig: ¿no estarà pas pensant -encara- en un estat plurinacional, federal o confederal?
No n'hi ha prou amb el que diguin els dirigents de Convergència a les entrevistes, ho ha dir el programa electoral. El que no sigui així és fer volar coloms, és fum. Solament podrem exigir determinat comportament a un partit si forma part del que ha promès que faria: és la conjunció del seu ideari i el meu vot, una mena de contracte polític.
No sóc pas persona d’aventures arriscades, ni de declarar l’Estat català el proper Nadal, però entenc que Convergència s’ha d’adaptar a la nova situació, amb l’agilitat, la visió i la perspectiva que li reclamen els nous temps, sense donar més llargues ni fer declaracions de doble lectura. No ha d’anar a remolc de la societat sinó que hauria de ser un dels seus motors abans que el catalanisme quedi descafeïnat. Contràriament, Convergència perdrà vots davant dels que prefereixen un cafè exprés.
Amb tots els respectes, Albert, et diria que personalment soc de l’opinió de que, en els temps que corren, tan és que ho proclamin els seus dirigents, o que ho hagi decidit el partit assambleariament, o que ho digui el programa electoral. Per desgràcia no ens podem creure gran cosa del que, d’una manera o altra, proclamen els partits polítics. Tot i amb això jo demanaria que, com a mínim, i en referència al tema de la nostra independència, si que s’haurien de donar les tres premisses que he esmentat per poder donar-los confiança o com a mínim tenir-hi un xic d’esperança de que es mantindran ferms.
ResponElimina