GOTES
Gotes de cera que traspuen
per l’ardent escenari
del meu front.
Gotes medicinals als
ulls
perquè torni al seu
lloc la doble lluna.
Gotes d’amor salvatge
en l’excitat galop
del balancí.
Gotes lentes que esperen
el moment d’ajuntar-se amb la nostàlgia.
Gotes d’ensalivats excessos
que satisfan el somni de les mosques.
Gotes d’internes
galeries
que com un vi oxidat,
jo desemboco.
Gotes que omplen el pou
on aprenc a nadar en
nom de les pedres.
Gotes que el crit
expulsa
més enllà de la força
de les dents.
Gotes que duc
clavades
als meus genolls de
carn humiliada.
Gotes omnipresents,
l’expressió liquada
de la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada