Castell càtar de Querbús, Occitània
NO ATAQUIS L’ENEMIC
No ataquis l’enemic.
Desitja-li la més irresistible,
perversa i decadent
de les temptacions.
Aviat hi caurà,
talment l’insecte que és atret
per la passional obscenitat
del regalim de mel.
Tu, mentrestant,
aprèn a respirar encarat al vent.
Vincla’t davant el mur
que un dia va ser poble,
i amb l’eina del teu front
fes-te sentir la pedra.
Insisteix, ves trucant,
com qui ha de despertar una porta
aparedada o una tomba,
fins que de l’altra banda
et responguin els morts
i els expulsats.
No envegis el plat dolç de l’enemic.
T’ha calgut davallar a les runes
que foren paret mestra
perquè poguessis construir,
des de la carn ferida,
una estratègia.
D’aquí vindrà que t’alçaràs
brandant la mística arma del dolor.
A cops de sang
superaràs l’insecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada