EL FILL QUE NO TINDREM
Què desitjar,
Què desitjar,
quan la felicitat són els moments
robats a l’última oportunitat?
Perquè ens il·lusiona
el fill que no tindrem,
el somiem feliç
i bell i generós,
a semblança de com
hauria pogut ser.
Sense estar junts,
cada nit l’engendrem
reduïts a l’essència,
i li diem el nom
esperançat de sempre.
Aviat neix,
perquè hem après a veure’l,
somriu i creix i ens acompanya
fins que el perdem a l’alba,
en despertar.
És nostre i mai prou nostre,
fet d’un consol fugaç i intermitent
que ens guareix les ferides de l’absència
entre els llençols.
