7 d’abr. 2020

EL FILL QUE NO TINDREM


EL FILL QUE NO TINDREM


Què desitjar,
quan la felicitat són els moments
robats a l’última oportunitat?

Perquè ens il·lusiona
el fill que no tindrem,
el somiem feliç
i bell i generós,
a semblança de com
hauria pogut ser.
Sense estar junts,
cada nit l’engendrem
  reduïts a lessència,
i li diem el nom
esperançat de sempre.

Aviat neix,
perquè hem après a veure’l,
somriu i creix i ens acompanya
fins que el perdem a l’alba,
en despertar.
És nostre i mai prou nostre,
fet dun consol fugaç i intermitent
que ens guareix les ferides de l’absència
entre els llençols.