9 d’ag. 2019

UNA SABATA SOLA














Una sabata sola
que no mou fressa de trepig,
què hi fa a la voravia?
Vagueja pel carrer,
entreoberta
com la desesperança.

Una sabata sola
fa que em pregunti:
Serà d’un ric que ja no l’ha de menester?
De qui si no la troba serà encara més pobre?
D’algú que perdrà el ritme ballant descalç o coix?
O de qui amb metàfores anuncia la mort?

Una sabata sola
pot ser l’arma llancívola que ha fallat la diana.
Pot ser el sobrevivent llegat d’una batalla.
Pot ser l’assaig primer d’un gran salt cap al buit.
Pot ser l’acte que clou l’última passejada.  

Una sabata sola
s’assembla massa al meu pas
d’anar i venir i mal caminar
amb un peu descarnat i nu
que va deixant rastres de sang
per la mateixa voravia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada