Perquè fa
vent i plou,
en altre
temps hagués hagut de córrer
a tancar
les finestres.
Ara no cal:
de tan obertes
s’han perdut
entre les
runes de la casa
i les
escletxes dels meus ulls.
Però la
pluja persisteix.
Diuen que
cerca cases noves.
Poseu-hi
algú ben disposat
a tancar
els porticons a corre-cuita,
com un
noctàmbul sentinella
sempre a
l’aguait dels vents allevantats
que
ordeixen assetjar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada