21 de jul. 2018

FRUITS MADURS












Ja no se li entenien les paraules.
Eren un fil de veu entre el coll i la boca
per després regressar a l’arrel.
Parlant ficava el cap dins la memòria
extraviada de les capses buides.
I no volia anar més lluny
d’on arribava el moviment
que en els dies de vent mostren les branques
quan balancegen els nius morts.

Patia, no per l’arbre, ni pel niu;
ni tan sols per la veu extenuada.
Patia per la poma. L’última,
terriblement madura
i a punt de despenjar-se.
Un fruit, com un rellotge anunciant
el precís i profund moment.  
En el definitiu gest d’una tarda,
l’un i l’altre van ser collits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada