13 de febr. 2016

ÍDOLS




















                                                                                      Alguien bajó a besar los labios de la estatua blanca.
                                                                                                                             JAIME GIL DE BIEDMA


Són joves i rebels.
El temps és seu, com la bellesa clàssica.
Són joves i insolents,
eternament contemporanis.
Passionals, fidels 
a la infidelitat. 
S’endevina a les fotos l’aura  
esplendent de neó
amb «toujours» i «amour fou»
Ens obren la finestra;
hi mirem, com qui no ho vol veure.
Els porto en el record i a la cartera,
rient encara en blanc i negre.
Són joves i voldria creure’ls
interminables.

Però la veritat
erosiona les estàtues:
ha marxat l’últim d’ells
confós entre llur ombra.
M’ha fet més vulnerable
i accessible a la mort.
La seva joventut
guardaré dins la meva
vella i descolorida
maleta de viatge. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada