QUÈ SÓC ¿SOBIRANISTA O INDEPENDENTISTA?

Sovint s’utilitzen els termes sobiranista i independentista com a sinònims. Considero que cal  clarificar aquests conceptes a fi d’emprar el que més convingui.

El terme sobiranisme es refereix a ostentar el màxim poder, de manera que aquest poder sigui sobirà, és a dir, el superior, el més alt, el de més amunt, el que no està sotmès a ningú. Per això, en la doctrina democràtica es diu que la sobirania nacional resideix en el poble, en el nostre cas el poble espanyol per imperatiu constitucional. Mentre el poble català no tingui sobirania pròpia, diferenciada del poble espanyol, Catalunya no serà sobirana i, en conseqüència, estarà mancada de qualitats estatals. Ara bé, tenir sobirania no és sinònim de tenir Estat propi amb representació exterior o internacional, ja que permet formes de compartir un mateix estat com ara l’Estat federal (un únic estat format de diferents nacions, sense dret a secessió) o bé l’Estat confederal (associació lliure d’estats sobirans, però amb una sola representació internacional).

Per tant, ser sobiranista significa voler el poder més alt per a la pròpia nació, però no necessàriament comporta esdevenir un estat sobirà independent ni, evidentment, ser subjecte del dret internacional. Sinó fixem-nos en els socialistes catalans, gens sospitosos de desafiament de l’statu quo, que inclús arriben a predicar la fórmula federalista i plurinacional, però sense que es reconeguin sobiranistes. La seva és la més baixa de les aspiracions: nació sense estat i sense sobirania.

En canvi, ser independentista es refereix a la voluntat de separar-se de l’estat d’origen i comporta una secessió per tal de crear una entitat nova. Implica, doncs, un trencament polític amb l’estat de procedència. Aquesta ruptura pot ser més o menys traumàtica segons la cuirassa constitucional i les possibilitats d’un pacte airós. En defecte de tot això, l’independentisme aboca cap a l’exercici de la declaració unilateral d’independència, per al reconeixement de la qual és necessària una pedagogia prèvia de conscienciació internacional.

En definitiva, el sobiranisme és l’aspiració per a assolir el poder superior o més alt, amb o sense estat diferenciat. El sobiranisme sense estat és una qüestió de dret estatal intern. En canvi l’independentisme pretén que aquest poder sobirà s’exerceixi des d’un Estat propi per la via de la secessió amb l’estat de procedència, i internacionalitza l'afer si falta la sortida pactada.

Que cadascú esculli el terme d’acord amb l’abast de les seves fites i pretensions: no ens confonguem entre nosaltres mateixos.