Benvolgut senyor Mas,
Com a líder de Convergència deixeu anar el missatge que, si votéssim la independència, sortiria que no, perquè “no estem prou madurs” i el que cal és assolir un major nivell de recursos econòmics com fan el País Basc i Navarra. Aquesta és la típica doctrina convergent, una modalitat del “ara no toca” de l’ideari pujolià. El mateix Pujol, en una entrevista feta per Miquel Calçada a TV3 no va acceptar la pregunta de què votaria en un referèndum sobre la independència. A aquestes alçades encara li fa por manifestar-se, com si estès davant dels comissaris de policia de la Via Laietana.
Esteu més còmode, Sr. Mas, en donar a Espanya els recursos i després pidolar la quota, que no pas en erigir-vos en mandatari del propi país-nació-estat. El vostre nacionalisme és de pa sucat amb oli, un nacionalisme d’aparador.
Si realment sou nacionalista, heu d’aprofitar el moviment independentisme que ara mateix està sobre la taula, sobre les improvisades urnes, en les plataformes, en els fòrums d’opinió. Què voleu? ¿Deixar-ho per al futur, quan la nostra societat estigui encara més descafeïnada per la immigració no integrada i per la defensa cada vegada més organitzada que es fa –i es farà, in crescendo- des d’Espanya? ¿No us alliçoneu amb les declaracions sense embuts que es proclamen des de Flandes, Escòcia o el Quebec? ¿No us serveix de res el coratge d’altres nacionalistes sense estat? Però no, encara esteu còmode en una Espanya que ens mira amb animadversió, en una Espanya frívola i distant i desprestigiada en el concert internacional.
Si realment creieu en la capacitat de les persones que formem aquest país, en les possibilitats de l'economia i els recursos de tota mena, hauríeu d'exclamar: "La formació que lidero avançarà indefectiblement cap a la independència, i aquest és el full de ruta". No us dic, Sr. Mas, que declareu la independència ara mateix. Us dic que hi comenceu a treballar, a prendre el compromís de fer-ho. Això sí que seria un acte de maduresa vostra, sense haver de dir que el país no n'està, de madur.
Mentre no actueu d'aquesta manera voldrà dir que us falta el coratge per ser la persona que lidereu l’evolució catalana. Voldrà dir que sou continuista i prou. Liderar no significa ser el cap de llista, sinó tenir capacitat per atraure, per avançar, per creuar el mar Roig cap a la Terra Promesa. En termes futbolístics, tal vegada no jugueu el partit perquè el camp us ve gran.
Sapigueu-hi jugar, que tothom hi fa falta.
Com a líder de Convergència deixeu anar el missatge que, si votéssim la independència, sortiria que no, perquè “no estem prou madurs” i el que cal és assolir un major nivell de recursos econòmics com fan el País Basc i Navarra. Aquesta és la típica doctrina convergent, una modalitat del “ara no toca” de l’ideari pujolià. El mateix Pujol, en una entrevista feta per Miquel Calçada a TV3 no va acceptar la pregunta de què votaria en un referèndum sobre la independència. A aquestes alçades encara li fa por manifestar-se, com si estès davant dels comissaris de policia de la Via Laietana.
Esteu més còmode, Sr. Mas, en donar a Espanya els recursos i després pidolar la quota, que no pas en erigir-vos en mandatari del propi país-nació-estat. El vostre nacionalisme és de pa sucat amb oli, un nacionalisme d’aparador.
Si realment sou nacionalista, heu d’aprofitar el moviment independentisme que ara mateix està sobre la taula, sobre les improvisades urnes, en les plataformes, en els fòrums d’opinió. Què voleu? ¿Deixar-ho per al futur, quan la nostra societat estigui encara més descafeïnada per la immigració no integrada i per la defensa cada vegada més organitzada que es fa –i es farà, in crescendo- des d’Espanya? ¿No us alliçoneu amb les declaracions sense embuts que es proclamen des de Flandes, Escòcia o el Quebec? ¿No us serveix de res el coratge d’altres nacionalistes sense estat? Però no, encara esteu còmode en una Espanya que ens mira amb animadversió, en una Espanya frívola i distant i desprestigiada en el concert internacional.
Si realment creieu en la capacitat de les persones que formem aquest país, en les possibilitats de l'economia i els recursos de tota mena, hauríeu d'exclamar: "La formació que lidero avançarà indefectiblement cap a la independència, i aquest és el full de ruta". No us dic, Sr. Mas, que declareu la independència ara mateix. Us dic que hi comenceu a treballar, a prendre el compromís de fer-ho. Això sí que seria un acte de maduresa vostra, sense haver de dir que el país no n'està, de madur.
Mentre no actueu d'aquesta manera voldrà dir que us falta el coratge per ser la persona que lidereu l’evolució catalana. Voldrà dir que sou continuista i prou. Liderar no significa ser el cap de llista, sinó tenir capacitat per atraure, per avançar, per creuar el mar Roig cap a la Terra Promesa. En termes futbolístics, tal vegada no jugueu el partit perquè el camp us ve gran.
Sapigueu-hi jugar, que tothom hi fa falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada