18 de juny 2022

GOT AMB GLAÇONS

 


GOT AMB GLAÇONS
  
Seu a l’última taula.
Jo i la paret l’emmurallem.
En un got fred i generós,
el roig madur d’una beguda.  
Beu amb tímida set.
Contra el vidre repiquen els glaçons.
Estén un full en blanc
i es posa a punt l’estilogràfica.
Amb traços lents hi escriu
paraules que li costen d’arribar
perquè vénen del dubte.
Alça el got. El sosté
a l’altura dels ulls.
L’observa fixament
com si fos la mesura del seu temps.
Torna a l’escrit. El corregeix.
Quin nou sentit s’escola
per les fràgils fissures 
dels alfabets?
Insisteix. Lluita
per algun tipus de final.
Amb la punta dels dits allunya el got 
sense mirar-lo —un gest
inconscient d’ofec.
Reprèn el full a partir de l’inici,
però ara, amb avidesa, 
va ratllant les paraules fins que deixen
de mostrar el pensament.
Plega el full. El doblega
repetides vegades
i el submergeix a la beguda:
un vaixell de paper enfonsat
en xocar contra uns blocs de gel.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada