L’HORA PENETRANT
D’una sola estrebada
puc arrancar les busques del
rellotge,
fugir del temps perquè no
sigui el meu.
Però clavar-me-les,
m’exigeix més que fúria, destresa,
dos moviments precisos amb la
mà:
l’agulla curta,
encarant-me el metall
de l’hora contra el pit;
l’agulla llarga,
entrant-me fins on troben
el seu sentit les coses fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada