 |
| Els amants, de René Magritte |
Tu i jo hem deixat de ser fidels
a l’estricte sentit de les
paraules.
Seguiríem dient-ne amor
si no haguéssim trobat un nom
molt més prosaic que el definís,
un nom sense proclames ni
majúscules
perquè càpiga dins d’uns llavis closos.
perquè càpiga dins d’uns llavis closos.
Després, quan penetrats de nit mostrem
la nua pell, líricament fem veure
que el sexe no és un primitiu instint
sinó l’essencial i necessària
forma del nostre amor.
O d’algun altre amor.
Com si calgués dignificar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada