ÍDOLS

                                                                                      Alguien bajó a besar los labios de la estatua blanca.
                                                                                                                             JAIME GIL DE BIEDMA

Són joves i rebels.

El temps és seu, com la bellesa clàssica.

Són joves i insolents,

eternament contemporanis.
Passionals, fidels 
a la infidelitat. 

S’endevina a les fotos l’aura  

esplendent de neó

amb «toujours» i «amour fou». 

Ens obren la finestra;

hi mirem, com qui no ho vol veure.

Els porto en el record i a la cartera,

rient encara en blanc i negre.

Són joves i voldria creure’ls

interminables.

Però la veritat

erosiona les estàtues:

ha marxat l’últim d’ells

confós entre llur ombra.

M’ha fet més vulnerable

i accessible a la mort.

La seva joventut

guardaré dins la meva

vella i descolorida

maleta de viatge.