Em digué:
«Quan sentis a prop l’hora
corre i vés
a fer el darrer desig.»
He pensat
en un gran comiat
ple de llums
que jo, només jo, pugui
apagar,
o vendre’m pel miracle
vanitós
de concloure els poemes
que ni amb temps
fóra capaç d’escriure.
I m’atreu
l’absurd viatge cap
on es perden
els bitllets de tornada.
I el delit
per resseguir el paisatge
del teu cos
que mai no surt d’absències.
I el que guardo
dels reprimits instints
vencedors
dels pecats més temuts.
Són les temptacions
del desfici,
com si m’hagués de beure
d’un sol glop
la vida.
Ben mirat, res no vull
que abans no ho hagi
amb vosaltres viscut.
M’ho enduré
en el moment que us senti
vora meu,
tots junts i a mitja veu.
I que això
ja compleixi el desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada