CDC: VIATGE CAP A ÍTACA O PER LES "GOLONDRINAS"

Convergència Democràtica de Catalunya, en el congrés de Reus, ha llançat el seu titular més agosarat fins ara: vol seguir el camí cap un estat propi, cap a la plena sobirania. Un estat que no sabem com hauria de ser perquè el partit evita parlar d’independència –paraula tabú per als convergents-; de si es tracta d’un estat sobirà d’abast internacional o, simplement, d’un estadi inferior de sobirania, propi de l’estat federal.

Podem pensar que torna a ser la tàctica habitual de la plana major convergent, del sí però no, d’una de calç i una altra d’arena. Podem creure que únicament serveix per amansir els votants i simpatitzants, com aquell que dóna sucre per ensinistrar el gosset, per després pactar amb el PP per permetre la governabilitat.

Jo vull confiar en CDC. Considero que la seva declaració és un pas endavant i sense retorn, un avís per a navegants –mai més ben dit, si cerquen Ítaca-.  Si s’obté el pacte fiscal, amb gestió de tots els impostos i recursos a través d’una Agència tributària catalana,  la Generalitat tindrà el control de les arques, cosa que facilitaria un hipotètic estat propi. Si no s’obté el pacte, l’estat propi naixerà de la rebel·lia davant la impotència i el fracàs.

La seva ambigüitat és mesurada. Ha dit prou per fer aixecar les orelles, i no diu prou per anar assonant el terreny sense formar durícies a les mans. Convergència ja no pot fer marxa enrere. Tard o d’hora ha de salpar cap a Ítaca: no pot permetre’s fer una volta en golondrinas i tornar al port hostil dels pirates.