29 d’oct. 2011

DUES INDEPENDÈNCIES

Catalunya no està prou madura per assolir la independència, en paraules del president Mas. Segons una altra opinió, s'ha de passar de la motivació identitària a l'econòmica. Jordi Finestres, en el seu article Macià, Companys i Mas, a Nació Digital, diu que cada vegada més gent que se sent tan espanyola com catalana, o més espanyola que catalana, comença a fer el pas cap a la reclamació de la plena sobirania fiscal, pas previ a la plena sobirania política. Més endavant sembla voler anorrear tot allò que fa tuf de puritanisme català.

Estic d'acord en què al carro de la independència s'hi han de sumar les diferents sensibilitats, sinó no passarem del camp de les intencions; no endebades sóc partidari de la transversalitat. Ara bé, no hem de confondre les coses. No podem dir-nos Nació i crear un Estat només amb l'excusa de viure millor o tenir una política fiscal pròpia. Si l'argument fos aquest, seriem més una societat anònima que una nació-estat, un col·lectiu descafeïnat. Catalunya ha de tenir identitat i personalitat i caràcter. Per aquestes característiques no hem de veure l'estereotip de "les Tresines" de l'Eixample -en la metàfora de Jordi Finestres-, sinó tot el bagatge històric, sociocultural i d'entendre la vida que constitueix el pòsit català. No ens hem de tancar al món -¿qui podria posar avui dia portes al món?-, però tampoc renunciar a ser nosaltres, de la mateixa manera que cap nacional d'altres estats voldria deixar de ser allò que el defineix.

Euskadi i Navarra tenen concert econòmic i menys atur que Catalunya. No en tenen prou amb això, almenys els bascos, doncs aspiren a exercir el dret a decidir o directament a declarar la independència. ¿Per a viure millor? En part sí, però sobretot per viure d'acord amb la seva personalitat, la que han mantingut a través dels temps. Aquest és el motiu i també la necessitat que genera la seva ambició nacional. Que els independentistes ‘fiscals’ de nova generació acceptin els 'identitaris', car aquests ho som abans de tot per convicció.