Thomas More. Vet aquí el sant patró dels polítics i governants, almenys segons el Vaticà. Els que vulgarment s’anomenen la classe política tenen per encomanar-se a un home de lleis, polític, diplomàtic, humanista, filòsof i teòleg anglès (1478-1535). Però compte amb Thomas More, que no és un personatge fàcil. Ell era una home de conviccions, un home de fe i d’ètica de ferro que sabia on tenia la línea que no podia traspassar. I això va costar-li la vida, tot i la seva trajectòria parlamentària, professional i acadèmica, i haver format part del Consell privat del rei i ser canceller d’Anglaterra. No era l’últim de la fila.
Va ser declarat culpable d’altra traïció perquè no va acatar la llei del Parlament en què es reconeixia el matrimoni del rei fruit del divorci i es rebutjava formalment l’autoritat de l’Església de Roma. Thomas More hagués pogut sotmetre's al nou ordre per “imperatiu legal”, com ara fan alguns polítics amb la constitució que han de jurar o prometre; o hagués pogut mal pair un pacte estrafolari com fan CiU i el PP; o adoptar sense parpellejar la disciplina de la jerarquia, com fan el PSC–PSOE; o haver-se deixat seduir pels privilegis de la noblesa i del patrimoni que gaudia, com faria la majoria. Però no va ser així; More va rebutjar per dues vegades l’acatament de la llei, fou empresonat a la Torre de Londres, jutjat, condemnat a mort i decapitat.
Avui no trobaríem polítics amb aquesta enteresa, que sàpiguen plantar-se contra els postulats il·lícits del partit i en favor de la dignitat de la llengua i la nació catalanes. Els d'ara són professionals de la política que miren el dia a dia, la retribució i la pensió. Tenen massa a perdre, i això que no s’hi juguen la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada