12 d’abr. 2011

SI TOTS FOSSIN "ISTES"

Si realment els socialistes fossin “federalistes”, els democristians d’Unió “confederalistes”, els convergents “independentistes” de marxa llarga i, la resta, “independentistes” impacients, el problema de l’encaix de Catalunya amb Espanya estaria pràcticament resolt. Podríem parlar de com ho arbitrem, però tots els istes durien cap el reconeixement de sobirania, amb més o menys intensitat, i la introducció d’un nou model estatal que passaria per una conversió total i absoluta del sistema d’organització política que coneixem. En el cas amb més intervenció de l’Estat, hi trobaríem l’estat federal; en el més extrem, la secessió o desvinculació de l’estat de procedència; i, entremig, l’estat confederal.

Per això, discrepo d’en Duran i Lleida que diu que no és independentista perquè ell és partidari d’un Estat confederal. Magnífic. Que plantegi quines competències vol confederar, és a dir, compartir, mitjançant un pacte lliure i igual entre dos Estats sobirans. No, no ho farà, el líder d'Unió. Li falta una premissa essencial: admetre la possibilitat de l’Estat català que li permeti confederar-se amb Espanya. Perquè hi hagi matrimoni s’han de ser dos.

2 d’abr. 2011

DIFICULTATS QUE ENFORTEIXEN

Quan els catalans commemorem l’Onze de Setembre ens diuen que celebrem una derrota. Potser sí que hauríem de celebrar una rebel·lia victoriosa, però vam preferir recordar una resistència.

Els catalans estem avesats a avançar amb dificultats i ens hi ajuda la necessitat de fer-nos forts, les ganes de seguir i transcendir, l’oposició al negacionisme. Felip V va guanyar però no se’n va sortir; tampoc Franco. I ara anem cap a la independència perquè ens esquifeixen l’Estatut d’autonomia; perquè ens neguen la plena identitat i la sobirania; perquè ens amaguen les balances fiscals; perquè ens avisen que no hi haurà pacte fiscal que permeti recuperar l'aportació a l'Estat; perquè ens obliguen a repetir les retallades de prestacions; perquè, tot i això, ens posen el malnom d’insolidaris.

Vindrà un dia que commemorarem un alliberament a partir d’aquestes dificultats i canviarem el sentit de la Diada Nacional.