20 de gen. 2011

TORNEM A SER SUD

Salvador Espriu sentia l’enyor d’uns països que tenia per idíl·lics. En el conegut poema Assaig de càntic en el temple eleva a la categoria d’utopia el desig de marxar “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. Quan expressava aquesta desesperada il·lusió, l’any 1954, era l’època en què es podien veure als establiments públics cartells comminant a no escopir. Era el “prohibido escupir” del rètol penjat a la paret que ens recordava que érem primitius, bruts, fastigosos i incívics.

Ens vam modernitzar amb la vinguda de les sueques; vam passar del blanc i negre al color de la democràcia; vam abandonar aquella dita malintencionada que l'Àfrica començava als Pirineus; ens vam convèncer, en definitiva, que havíem de mirar cap al nord i oblidar el sud, perquè els suds estan fets de misèria i porten malastrugança. I vam enterrar aquell cartell que ens retreia un passat salvatge.

Però ves per on, el temps és un rellotge d’arena que, si el tombes, hi torna a passar la sorra que abans ja havia caigut. Potser per això tornem a ser sud, i a escopir al terra, i a llençar cigarretes pel carrer, i clofolles ensalivades de pipes, i a pixar per les cantonades, i a parlar amb xavacaneria. I a no llegir Espriu, per suposat.

6 de gen. 2011

VERSOS D'UNA ALTRA BÍBLIA (II)

MIRRA PER A UN ALBAT

Tres mags, tres presents: or, encens i mirra.

Tot nuesa d'albat,
ha brotat un nadó allà on no tocava,
sense àngel de la guarda
i amb plàstics per mortalla.

La nit de Reis serà cruel aniversari
de compartir deixalles, ser runa, la troballa,
l'ànima indesitjada del Nadal més fugaç.

No té nom; ja ningú li posarà,
perquè serà cridat 
una vegada i prou cap a les cendres.

Estimeu-lo uns moments, aquells que no ha tingut!
Esborreu-li el record d'un bressol d'immundícia!
I almenys deixeu-li mirra, mirra per pietat!

(Amb motiu de la notícia d'un nadó trobat a les escombraries, la vígilia de Reis)

1 de gen. 2011

VERSOS D'UNA ALTRA BÍBLIA (I)

1

Si Déu hagués creat
el món
partint de la substància
del tot,
seríem l'absolut
no-res

2

Moisès va alliberar el poble jueu.
Mentre Egipte plorava
deu plagues,
deu ferides,
el llibertador era
l'exiliat més ben acompanyat.

3

Jericó, derruïda Jericó,
quina nota maldestre
de trompeta
va tombar les muralles?

4

L’Eclesiastès posa
el cor de l’home savi
a la seva mà dreta;
a l’esquerra, el del neci.
Filosofant i prou,
Salomó va establir
certs hàbits i tendències.

5

Oh Jerusalem, oh ciutat sagrada,
consagrada, execrada,
i immolada;
divinament eterna,
i eternament deixada
de la mà de Déu!

6

Mentre Tomàs dubtava,
Ell li posava els dits dins el seu cor
per fer-li ressorgir
la fe perduda.
Més tard van lamentar la gosadia.