29 de des. 2010

SALVAT-PAPASSEIT I ALTRES FRUITS

Arts Santa Mònica, de Barcelona, presenta una exposició sobre Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), poeta avantguardista català, que es pot visitar fins el 3 d’abril, de la qual poso aquest enllaç. Deixeu-me transcriure un poema, cantat per Joan Manuel Serrat (Res no és mesquí, 1977), de molt bon sentir, pertanyent a La rosa als llavis (1923) i que mostra la joia de viure del poeta quan la vida se li escolava als vint-i-nou anys; moria un any després.

VISCA L’AMOR

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor;
l’he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor que ella també es delia:
Visca l’amor;
la volia i l’he pres.

I, de collita pròpia, són els següents versos, un tannka i un haikú, a la manera salvatiana de dir les coses.

1
Voldria perdre’m
pel camí que voreja
els blaus i els verds,
delirós que em trobessis,
d'agrair-t'ho amb carícies.

2
Anhelo beure
a la copa del lliri
de l’existència.

2 comentaris:

  1. Un brindis, Albert, i que la poesia segueixi omplint la nostra existència.

    ResponElimina
  2. També brindo per tu, Núria, i per totes aquelles amigues i amics que m'aneu seguint els mots. Bon any!

    ResponElimina