9 d’ag. 2010

JOAN LAPORTA, EL ROL DE LA POLÍTICA D'ESTAT

Joan Laporta ha creat el partit Democràcia Catalana. Alguns en diuen pestes del Sr. Laporta, titllant-lo entre altres coses d’arrogant i pretensiós. No diré pas que no tingui tics de tot això, però també té la força, la trempera i el missatge clar que no tenen els líders dels partits parlamentaris.

Només cal veure com el Sr. Artur Mas és una modernització de la Lliga Regionalista i etern recolzador del govern espanyol de torn, i com el Sr. Duran i Lleida és el rellogat del Sr. Mas. Observem com el Sr. Montilla actua de delegat a Catalunya del PSOE, amb una de freda i una de calenta per acontentar l’àrea metropolitana i els catalanistes. I què dir del Sr. Puigcercós, l’àngel exterminador d’un partit que en cada bogada perd llençols i que ara acosta la sardina a la seva brasa; sense deixar de banda el Sr. Joan Herrera, convençut abanderat de comunistes reciclats i d’ecologistes sense pal de paller. Els altres partits me’ls salto, per raons òbvies.


Més enllà dels partits esmentats, hi ha una població desorientada que surt al carrer clamant per la independència, que promou referèndums locals, que es declara desafecta dels polítics, que no dóna per bo l’Estatut resultant, que es declara insubmisa constitucional. Sí que part d’aquesta gent vota els partits tradicionals, i val a dir que hi ha partits que promouen o no s’oposen a aquests moviments, però molta més gent no troba cap llista adequada per votar, i opta per inhibir-se el dia de les eleccions, tot i manifestar i exercir la seva catalanitat.

Aquestes darreres persones són les que si algú les sap encarrilar –i no pas confondre en una lluita intestina entre sobiranistes- poden capgirar l’actual distribució parlamentària. Aquest és l’espai de Joan Laporta, en qui espero que hi puguin confluir les altres plataformes independentistes, com ara Reagrupament. Calen noves persones per a nous reptes, persones amb carisma, sagacitat, habilitat i persistència. De moment valoro Joan Laporta com el més idoni i m'alegro de la seva incorporació a la política i de l'ideari sense reserves.

Fer política dirigida a la construcció d’un Estat no és qualsevol cosa: no té res a veure amb la política regionalista d’estira-i-arronsa amb Madrid, ni amb el folklorisme, ni tampoc amb els grups que de l’independentisme en fan bandera antisistema. Tothom és necessari en aquesta via, però amb visió col·lectiva de nous horitzons. No es tracta d’anar contra ningú sinó d'anar a favor nostre en aquesta transició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada