13 d’ag. 2010

EL GRAN MATX: PARTITS NOUS VS. PARTITS TRADICIONALS

Conquerir el vot dels electors és una gran tasca en una societat desmotivada com la nostra. I encara ho és més per als nous partits que vulguin irrompre en l’escena política catalana, ja que tenen dos reptes afegits: Fer-se visibles i seduir; començar a aparèixer en les enquestes sobre intenció de vot.

Els partits de sempre o tradicionals, enfront de les noves formacions, tenen la feina avançada. Tothom sap que existeixen i ja tenen uns votants històrics. Només els cal desacreditar al contrari per captar el vot, i de raons segur que no els en falten. En canvi, els partits i moviments emergents (Democràcia Catalana, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament) han d’aflorar a l’opinió pública, han de fer la seva particular primavera. És com si volguéssim que es vengués una fruita que mai no ha estat present en el mercat: ¿com sabrem que és bona? I més encara: ¿qui abandonarà una fruita coneguda per una de nova que mai no ha tastat?

Considero que els partits nous han de realitzar una especial labor de promoció, una molt estudiada pedagogia, amb un programa eficaç i creïble que contesti a la pregunta d’avui d’independència i demà què? Per a aquest "demà" -que no pot ser un salt al buit-, cal edificar una força d’estat, i quan dic, d’estat, em refereixo a tenir la necessària capacitat i responsabilitat per assolir un veritable Estat català. Mentrestant no arribi aquest moment, aquests partits hauran de participar en els afers del país encara incardinat dins l'estructura espanyola; nogensmenys, la preparació per a una política d'estat serà la millor credencial perquè se sàpiga resoldre la transició del binomi Catalunya-Espanya.

Els partits independentistes tenen a favor el clamor de la manifestació del 10J per captar el sentiment orfe i desencisat de molts catalans, però alhora el colossal treball de saber convèncer i bastir un futur diferent. I de saber-lo consolidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada