27 d’ag. 2010

EL FEDERALISME IMPOSSIBLE DE PASQUAL MARAGALL

Pasqual Maragall encara creu amb el federalisme per estructurar Catalunya dins l’estat espanyol. Cap dels socialistes, que jo sàpiga, ha intentat descriure què s’entén per federalisme aplicat a Espanya. Tot i que no hi combrego, faig un esforç per deduir-ne els elements necessaris i hi veig:

a) Reconeixement de sobirania per a Catalunya, doncs el regionalisme actual no permet el joc federal, i ja hem vist, després del TC, que no som cap nació als efectes jurídics. També implicaria el federalisme asimètric, tota vegada que la nostra història, cultura, llengua i personalitat ens donen una qualitat diferenciada. Tots estarem d’acord en què no podríem caure en el parany de la igualtat formal del sistema autonòmic vigent, ni posar a la nostra alçada les autonomies actuals, llevat del País Basc.

b) Decidir si l’Estat federal seria aplicable a tot el territori estatal o solament a Catalunya, és a dir, si serien dos estats federats (Espanya, amb la resta d’autonomies, i Catalunya) o més de dos (algunes o totes les altres autonomies). En aquest darrer cas, la defensa catalana dels nostres interessos es tornaria a llegir i aplicar en clau espanyola.

c) Necessitat de reformar la Constitució espanyola, i especialment el títol VIII (organització territorial de l’Estat). Per fer això caldria partir d’una majoria de les tres cinquenes parts de cadascuna de les cambres legislatives estatals (art. 167.1 CE), que inclou el Partit Popular. Per tant, una utopia.

I, suposant que això funcionés, Catalunya no deixaria de ser una nació “menor” dins un estat plurinacional, en què les relacions internacionals estarien conduïdes per l’Estat Federal. A més, s’endevina un tensa i inconciliable conflictivitat en l’exercici de les respectives competències i una tornada a l’escena del Tribunal Constitucional. No oblidem que la dependència amb Espanya –es digui estat autonòmic o es digués estat federal- augura un neguit centrípeta cap el control de les competències.

Amb aquestes premisses, ¿algú es pot creure que aquesta és la via a seguir i que té futur? Tot i que pot semblar agosarat, crec que és més fàcil obtenir la independència que el pacte federatiu. Per a la primera, cal una cohesió catalana que justifiqui i demostri a la comunitat internacional, començant per la Unió Europea, la voluntat ferma d’erigir-nos en amos del nostre destí, això és, constituir un veritable Estat català. En canvi, la lluita pel federalisme seria una qüestió interna en la qual el món en seria aliè, però de cara a Catalunya representaria un desgast, un estigma, per no arribar -en el millor dels casos- massa més lluny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada