18 de juny 2022

GOT AMB GLAÇONS

 


GOT AMB GLAÇONS

 

Seu a l’última taula.

Jo i la paret l’emmurallem.

En un got fred i generós,

el roig madur d’una beguda.  

Beu amb tímida set.

Contra el vidre repiquen els glaçons.

Ha obert un full en blanc; l’observa.

Amb traços lents hi escriu

paraules que li costen d’arribar

perquè vénen del dubte.

Alça el got. El sosté

a l’altura dels ulls

i et fa pensar que es fixa

en l’horitzó minvant de la beguda

o en tot allò que el vidre

distorsiona a l’altra banda:

jo, una simple figura en una taula,   

la falsa llum de la finestra,

els negats alfabets de fora.

Torna a l’escrit. L’esmena,

lluita per un final

incert que va refent.

Desplaça el got com si necessités espai.

Reprèn el full a partir de l’inici.

Ara, però, ratllant,

anorreant paraules fins que deixen

de formar un pensament.

El darrer glop és ràpid, neguitós.

Plega el full. El doblega

repetides vegades

i el fica dins del got:

un vaixell de paper enfonsat

en xocar contra un bloc de gel.