NO TORNIS AL TEU POBLE
Defuig, no hi vagis,
guarda’t de tornar al poble
on vas passar
aquells dies llunyans de la
infantesa.
La teva part se’n va anar
amb tu,
una altra va morir entre els
que s’hi quedaren,
la resta per a tu no va
existir.
Però en cas que hi tornessis,
potser cridat pel nom, potser atret per un càntic,
tingues present que una
vegada a dins
t’exigirà —gelós depredador—
que li retornis tot allò que
vas endur-te,
i a canvi et donarà dies d’hivern,
i gent que no coneixes, i
una culpa.
Seràs un lloc,
seràs l’espai que ocuparà
el buit del teu arbre
desarrelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada