6 de set. 2021

COLLITA

 

COLLITA

 

Obro l’última ampolla

de l’anyada en què vam posar etiquetes

al vi i a la felicitat.

Ara té gust d’antic celler

i de ceps arrancats,

de tu i de mi fets sediments

que es dispersen al fons de cada copa.

 

Reompliré l’ampolla buida amb l’aire

present en el moment de la nostàlgia.

Me’l prendré d’un sol glop, del broc estant,

quan cap altre aire no sàpiga moure

les fulles del meu arbre.

Serà un instant irrepetible:

respirar el temps fugit,

talment com qui s’abraça

a l’únic vol de l’ànima.