NO ATAQUIS L’ENEMIC

  

NO ATAQUIS L’ENEMIC

 

No ataquis l’enemic.

Desitja-li la més voluptuosa,

irresistible i decadent

de les temptacions.

Aviat hi caurà,

talment l’insecte que és atret

per la passional obscenitat

del regalim de mel.

 

Tu mentrestant

vincla’t davant el mur

que un dia va ser un poble

i ara és un plany,

i amb l’eina del teu front

pica contra les pedres, truca

com qui vol despertar una porta

aparedada o una tomba,

fins que de l’altra banda

et responguin els morts

i els expulsats.

 

No envegis el plat dolç de l’enemic.

T’ha calgut descendir a les runes

que foren paret mestra 

perquè poguessis construir,

des de la carn ferida,

una estratègia.

D’aquí vindrà que t’alçaràs

brandant la mística arma del dolor.

A cops de sang

superaràs l’insecte.