NO
ATAQUIS L’ENEMIC
No
ataquis l’enemic.
Desitja-li
la més voluptuosa,
irresistible
i decadent
de
les temptacions.
Aviat
hi caurà,
talment
l’insecte que és atret
per
la passional obscenitat
del
regalim de mel.
Tu
mentrestant
vincla’t
davant el mur
que
un dia va ser un poble
i
ara és un plany,
i
amb l’eina del teu front
pica
contra les pedres, truca
com
qui vol despertar una porta
aparedada
o una tomba,
fins
que de l’altra banda
et responguin els morts
i els expulsats.
No
envegis el plat dolç de l’enemic.
T’ha calgut descendir a les runes
que foren paret mestra
perquè
poguessis construir,
des
de la carn ferida,
una
estratègia.
D’aquí
vindrà que t’alçaràs
brandant
la mística arma del dolor.
A
cops de sang
superaràs
l’insecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada