ENCARA
QUE NO SIGUI VERITAT
Els
millors contes eren les històries
que
el pare es feia revenir
a la memòria.
Fins
que un dia em va dir:
«Què
més puc explicar-te? Ja ho saps tot.»
Vaig
ajudar-lo: «Explica’m coses,
encara
que no siguin veritat.»
Mon
pare va somriure
perquè
només creia en certeses,
com
qui sap que la terra
amarada
de pluja s’endureix
si
la trepitges,
i com qui mai no et parlarà
del
prodigi d’algú que caminava
descalç damunt les aigües.
Aleshores jo vaig créixer de cop
per a guardar-me les paraules
tangibles i finites,
els fruits madurs del pare.
Ara que ja no hi és,
quan trepitjo en nom seu
la terra eixuta, dic:
«Vine
i tornem a asseure’ns,
encara
que no sigui veritat.»
Cap comentari:
Publica un comentari