25 de maig 2019

IMATGE DE POETA AMB CIGARRET

(Gabriel Ferrater, 1922-1972)













Per les ulleres fosques
observa allò que fuig.
Fuma. Duu el cigarret
com un bes contra els llavis.
Dos dits de la mà esquerra
li encerclen la pipada.
La punta de l’extrem
cremat es deixa veure,
oberta i feta cendra.  
En fràgil equilibri,
consumida, s’aguanta.
Vindrà un moment en què
cedirà i serà pols,
la pols que aixeca sempre
qui es desprèn a l’abisme.
Però no la veurem
a caure, esbarriada
al cendrer o la roba.
Es mantindrà enlairada
dins l’immòbil instant
que algú va retenir.
Els que hi eren presents
no recorden més coses.  
Ni tan sols el poeta,
passats els anys i mort,
podria ben bé dir-nos
què hi feia allà assegut,
ni els versos que aquell dia,
potser, vés a saber,  
escrivia en un lloc
situat entre l’ànima
i el paquet de tabac.
Són detalls oblidats
a la fotografia.
Per ell parla la cendra.