27 de gen. 2017

L'AMOR ÉS UN PARAIGUA SENSE OBRIR

 















L’espera és un paraigua obert                  
quan no arriba la pluja
i només se t’hi fica el vent.                          
I l’agafes ben fort mentre desitges
que l’amor s’hi aixoplugui com a sota d’una ala
i que es faci el miracle
de les exuberàncies de l’aigua.
L’espera és un paraigua eixut.

El desconsol és un paraigua
perdut en algun lloc plujós
on tothom sap de pluges i resguards.                                      
Cap paraigua que passa no és el teu.
Ningú no te’l rescata ni retorna,
ni te’n durà cap altre el teu amor.                             
El desconsol és un paraigua nu.                                     

L’amor és un paraigua sense obrir.
És la complicitat del núvol
quan estén la seva aura encobridora.
És la pluja suau que deslliga els cabells
i amara els llavis molls.
És aquesta set nostra,
el deler insaciable de les fonts
que ens revénen per dins.
L’amor és un paraigua a quatre mans.




6 comentaris:

  1. M'agrada moltíssim aquest poema, le metàfores que poden sorgir relacionades amb un paraigua, amb un raonament que convenç i que fa donar-te la raó en cada estrofa. M'encanta!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Galionar, per llegir i ficar-te en el poema. Si t'agrada i et convenç, ho tenim gairebé tot. Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  3. Jo batego més fort en llegir-te. Sublim. El duré a classe, perquè obrim el paraigua a tantes mans.
    Una gran abraçada, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Batega, batega, que les ales són lliures. Crea la pluja perquè el paraigua sigui generós per a quantes mans hi càpiguen.
      Gràcies, Cantireta.

      Elimina
  4. ....i a mi que no m'agradaven els paraigues!!

    salutacions Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paraigua pot fer miracles. No miris la pluja aixecant els ulls, mira sobre què cau.
      Moltes gràcies per estar aquí.

      Elimina