2 de maig 2020

EL NEN QUE TREPITJA LES FORMIGUES



EL NEN QUE TREPITJA LES FORMIGUES

El nen que juga al parc
ha descobert unes formigues.
Amb el peu les trepitja i riu.
Riu amb desfici, aliè al sentit
del gest de la barbàrie.

No sap encara d’on li ve,
cap on porta, què en treu
d’anar-les resseguint,
amb el taló esclafar-les en renglera
fins a abatre’n el niu.

La terra i l’herba es reparteixen
la diminuta mort
multiplicada.

Qui li ho farà saber? Quin àngel
redreçarà el camí que va
de la innocència
a la impietat?

Fer-se gran significa reconèixer
que portem incrustada a les sabates
la sang de les petites
i les immenses crueltats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada